el irrebocable poder de la memoria y del recuerdo.

hoy (no) es un domingo cualquiera.

"una trucada, corredisses, un "va! que arribem tard!", cabells taronjes irremediablement rinxolats,jaquetes (no massa gruixudes, ja no fa aquell horrible fred de fa un parell de setmanes), claus, tanca la porta i agafa l'aina de la mà que ja saps que sinó s'escapa. "ma-ma-ma!", fiat marró, arbres de la diagonal florits, trànsit barceloní, vint-i-un graus, meeec-mec!, "albert t'he dit que et posis el cinturó", finalment soroll de motor que s'apaga, portes que s'obres i definitvament es tanquen, ascensor, ping! planta 10, olor a hospital substituida de cop per la colonia de l'àvia rosa i de les flors de l'habitació, somriures, benvingudes, i un gemec, plors, i entre tot, aquella petita cosa amb els seus blauets ulls tancats, els que tantes coses els hi falta per veure, tantes, que no s'imagina encara. 

agafant-la, la mare, cansada, contenta, il·lusionada, un " que guapa imma amb aquesta bata!", més gemecs i plors. Els nou vinguts, s'acosten a saludar el petit microbi, buscant una estratègia per a fer-la callar, xumet, "taaaat!", cançons...no hi ha manera, déu meu. però, als braços de la tieta lourdes, una nena que amb prou feines aixeca un pam de terra, amb una mirada entremeliada, decideix començar a fer de les seves, i explorar aquesta nova personeta, una possible companyia amb qui jugar a jocs divertits, pensa. li sembla simpàtica, tot i que una mica cridanera per el seu gust, a més, és petita, però suposa que ja creixerà, qui sap...així que comença a balancejar-se al coll de la seva mare per tal de poder acostar-se a la petita nena que encara plora, però ho té complicat entre "aina, para que cauràs", "aina, quieta que molestes!", però per fi, pof! aconseguiex tocar-li la punta d'aquell nassarró de pinyó, tovet i suau com un coixí blanc acabat de rentar, i de cop, SILENCI.  ningú sap què ha passat, però per fi ha callat, pot ser és casualitat, pensen la majoria dels presents, d'altres més somniadors pensen que la petita nena rinxolada té algun tipus de poder màgic. sigui com sigui, ningú gosa a obrir la boca per por a trencar el silenci que tant ha costat aconseguir. però l'única que tot i això sabia el que passava allà, era la més petita de la sala, la laura, així li havien posat. Ella, tot i acabr d'arribar, sabia una cosa bén del cert, i era la complicitat i confiança que li transmetia la nena d'ulls verds que la mirava amb atenció, la que sense saber-ho encara, ni decidir-ho seria la seva cosina, però el que si que havia decidit en aquell moment, era que es convertiria en quelcom més que el simple nom familiar de "cosina".

 felicitats plimi"   11.04.2010  

a las palabras (no) les gusta perseguir(se).

sale el sol, salir a caminar, andar con los pies, pisar tierra mojada, mojarte con agua helada, helarte de calor, calentar una taza de té, tener ganas de comer algo dulce, comerte con sábanas blancas, blancas como tus dientes, pero con muchas flores, florear un ramo. ramo, que con la "r" al final, sale amor, del bueno. sale como el sol que empieza éste conjunto de palabras.